Bé, moltes vegades em plantege si estarà possible que cada vegada més puguem associar els xiquets i les persones per cantar junts. Aquest concepte sembla està una mica oblidat pels responsables. I no parle només dels polítics. També els docents i equips directius tenen molt a dir.
Ara per ara, com a molt, l'aula de música participa en un petit acte per nadal, potser per la fi de curs, i donant gràcies. Alguns llocs fan petites trobades del poble, com a molt de la comarca, però que, evidentment, no compta amb totes les escoles i instituts.
Cada vegada més està sortint un moviment que treballa perquè siga realitat aquest concepte de fer junts però encara parlem d'excepcions.
Tots els efectes positius que dona el cantar (salut, idiomes, tècnica, evolució física, temes transversals...) podríem fer un llistat enorme...i espere que aquesta reflexió personal puga arribar a tindre efecte en la nostra terra. Ho tire en falta.
Per a aquells que pensen és impossible, que es perdre el temps, dir-los que ja podem trobar exemples en Euskadi, en Catalunya, tambén en Madrid, menys i molt més petits a València.
Us deixe un parell d'enllaços perquè vegeu ón arriba la veu.
El primer d'ells és a Tallin (Estònia) 20.000 cantaires i més de 100.000 persones escoltant. Un estadi!!!
És la festa del cant. Des de fa anys té lloc un dia nacional. Canten un 'Sanctus' d'una senzilla misa escrita per un compositor del país, Urmas Sisask. Altre món. La veritat...
El segon és a Osaka (Japó), amb simultaneitat en diferents llocs de tot el pais, dedicat especialment a la memòria de les víctimes del Tsunami desastrós de 2011. Vegeu, per favor, la direcció i passió del director Yutaka Sado amb un cor de més de 10000 cantants fent 'l'Oda a l'alegria' de Beethoven. És indescriptible.
http://www.youtube.com/watch?v=xBlQZyTF_LY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada