La darrera entrada vam parlar dels fonemes però centrant la nostra intervenció als fonemes consonàntics i no pas als vocals. És per això que ara xerrarem d'una qüestió important de la veu, per al docent i cantaire: la situació d'aquestos fonemes a l'aparell fonador (tal com vam fer amb els consonàntics). Ho farem també amb imatges encara que cal fer una petita explicació del que veurem: el triangle vocàlic.
El triangle vocàlic va ser inventat per l'alemany HC Hellwag en 1871 per explicar el punt d'articulació de les vocals. Le seua divisió en fortes (/a/,/e/,/o/) i febles (/i/,/u/) es fa atenent a la major o menor obertura de les mandíbules al pronunciar-les.
Si atenem a aquesta classificació de Hellwag, la /a/ té una obertura de 10 mm. A la pronunciació de la /e/ i la /o/ s'empren 6 mm. Mentres que a les febles /i/ i /u/ l'obertura és de 6 mm també.
Els humans pronunciem 22 tipus de vocals diferents. Per exemple, si es tractara de pronunciar una /u/ com si fos /e/ resultaria impronunciable en català, però aquesta /u/ és una vocal sueca.
De les 22 tipus de vocals diferents possibles de pronunciar, cada llenguatge té unes i descartar altres.
El català té set vocals tòniques, és a dir, accentuades:
/a/ (acte, combat), /e/ oberta (terra, hivern), /e/ tancada (renda, bullent), /i/ (pic, difícil), /o/ oberta (això, troba), /o/ tancada (conclusió, soroll) i /u/ (últim, abús). Però en el cas del balear cal afegir la vocal neutra accentuada (cadena).
També hem de dir que les vocals tòniques poder no ser igualment obertes segons el dialecte.
Finalment, deixem l'enllaç d'un article molt interessant de Pilar Posadas de Julián sobre els fonemes com a recurs expressiu en el cant líric:
http://elies.rediris.es/Language_Design/LD-SI-2/13-pilarposadasFINAL.pdf