Translate

divendres, 8 de novembre del 2013

Tècnica: els fonemes (2)

La darrera entrada vam parlar dels fonemes però centrant la nostra intervenció als fonemes consonàntics i no pas als vocals. És per això que ara xerrarem d'una qüestió important de la veu, per al docent i cantaire: la situació d'aquestos fonemes a l'aparell fonador (tal com vam fer amb els consonàntics). Ho farem també amb imatges encara que cal fer una petita explicació del que veurem: el triangle vocàlic.


El triangle vocàlic va ser inventat per l'alemany HC Hellwag en 1871 per explicar el punt d'articulació de les vocals. Le seua divisió en fortes (/a/,/e/,/o/) i febles (/i/,/u/) es fa atenent a la major o menor obertura de les mandíbules al pronunciar-les.


Si atenem a aquesta classificació de Hellwag, la /a/ té una obertura de 10 mm. A la pronunciació de la /e/ i la /o/ s'empren 6 mm. Mentres que a les febles /i/ i /u/ l'obertura és de 6 mm també.


Els humans pronunciem 22 tipus de vocals diferents. Per exemple, si es tractara de pronunciar una /u/ com si fos /e/ resultaria impronunciable en català, però aquesta /u/ és una vocal sueca.
De les 22 tipus de vocals diferents possibles de pronunciar, cada llenguatge té unes i descartar altres. 
El català té set vocals tòniques, és a dir, accentuades:
/a/ (acte, combat), /e/ oberta (terra, hivern), /e/ tancada (renda, bullent), /i/ (pic, difícil), /o/ oberta (això, troba), /o/ tancada (conclusió, soroll)  i /u/ (últim, abús). Però en el cas del balear cal afegir la vocal neutra accentuada (cadena).
També hem de dir que les vocals tòniques poder no ser igualment obertes segons el dialecte.


Aplicat al cant els recursos són infinits i és evident que cada idioma presentarà unes dificultats que sumades a les de la resta de l'obra faran un treball ardu. (Açí és on veiem significativa la tria del repertori)
Finalment, deixem l'enllaç d'un article molt interessant de Pilar Posadas de Julián sobre els fonemes com a recurs expressiu en el cant líric:

http://elies.rediris.es/Language_Design/LD-SI-2/13-pilarposadasFINAL.pdf

dimarts, 5 de novembre del 2013

Tècnica: els fonemes (1)

Hola, volem aprofitar per xerrar d'alguna qüestió tècnica de la veu. Avui ens ficarem amb els fonemes.
La Fonologia es la ciència que estudia els fonemes, o siga, el so de la llengua referent al seu caràcter simbòlic o la representació mental. Aixó inclou la seua producció acústica, tots els processos físics i fisiològics d'emissió i articulació. Cadascun dels sons abstractes identificats és un fonema. Per tant, podem dir que un dels objectius de la fonologia és acotar al màxim la qüantitat de fonemes per representar cada llengua d'una manera prou precisa.
En primer lloc, el que ens interessa aclarir és la diferència entre els fonemes nasals i orals. Els fonemes en què l'aire passa per la cavitat nasal es denominen nasals i aquells en què l'aire surt per la boca es denominen orals. Al marge, podem veure al quadre una classificació dels fonemes consonàntics.
Llavors les vocals són els sons emitits per la sola vibració de les cordes vocals (sense cap obstacle entre la laringe i les obertures oral i nasal), o siga, l'aire que prové dels pulmons constitueix una font d'energia constant pel principi d'oscilació/relaxació. Aquestos fonemes vocals són sempre de caràcter tonal.
Tanmateix les consonants, pel contrari, tenen sempre algun obstacle (format per elements articulatoris) i poden ser tonals o no. Al català, les vocals poden formar paraules completes però no les consonants.
Traduït aquest missatge i resumint al tema del cant, podem cantar amb les vocals però amb les consonants és molt difícil. És important treballar i fixar tècnicament la combinació d'aquestes ja que depenent el to, registre i texte haurem d'estimar moltes qüestions perquè l'afinació, empastament i dicció siguen correctes.
En aquest quadre podem veure les diferències que apareixen depenent el fonema consonàntic que s'emet. Imagineu si abans hem de treballar la columna d'aire i després hem de ficar una bona emissió per mitjà els ressonadors.

divendres, 1 de novembre del 2013

Festivals, certamens i concursos corals

Cada vegada son més els grups que s'animen a participar a qualsevol concurs, festival o certamen coral. Sempre és un alicient per als cantaires, ja que tot el que siga millorar, conèixer i escoltar altres grups, viatjar, cantar junts, altres ciutats, repertori, etc. són coses positives sempre que els xiquets estiguen formats perquè el tema dels premis ha d'estar secundari.
Normalment els grups corals participen al llarg de l'any dins d'alguna trobada o festival que té lloc al mateix poble o a la comarca però açí anem més enllà. Els grups podem trobar concursos i certamens prestigiosos per tot el món que, generalment, estan oberts a tothom i que presenten un gran nombre d'activitats parale·les molt interessants: seminaris, tallers, conferències, cant comú (per a tots), concerts, tenda (partitures, souvenirs, etc.) i, per norma, una acreditació oficial per la participació.
El primer d'ells es celebra a Canadà, a la província de Newfoundland & Labrador. En concret a la capital: St. John's. Aquestos videos us faran una petita idea del que dic. Poden cantar grups de totes les edats.
Rere parlar dels festival em quede amb un certamen/festival de cors (aquest ja té una part gran de competició) que té lloc des de fa molts anys a Cantonigrós, un preciós poble de Catalunya ón es desenvolupa un treball encomiable. És un orgull. Açí podeu veure. El website i un video.
També poden cantar grups de totes les edats.
Per últim vull deixar un concurs coral reconegut a tot el món i que tenim molt a prop. A Torrevella. És el concurs dels més petits (ja que el gran té lloc a l'estiu, al juliol). Però atenció amb els xiquets...el seu nivell és alt. Pot ser parlem d'un dels concursos corals més prestigiosos de tot el globus. Només poden participar cors infantils i juvenils. Us deixe el website del concurs i un video.
I dit tot açó, doncs a participar...

dijous, 31 d’octubre del 2013

Increible: si no ho veus no ho creus

Bé, moltes vegades em plantege si estarà possible que cada vegada més puguem associar els xiquets i les persones per cantar junts. Aquest concepte sembla està una mica oblidat pels responsables. I no parle només dels polítics. També els docents i equips directius tenen molt a dir. Ara per ara, com a molt, l'aula de música participa en un petit acte per nadal, potser per la fi de curs, i donant gràcies. Alguns llocs fan petites trobades del poble, com a molt de la comarca, però que, evidentment, no compta amb totes les escoles i instituts.
Cada vegada més està sortint un moviment que treballa perquè siga realitat aquest concepte de fer junts però encara parlem d'excepcions. Tots els efectes positius que dona el cantar (salut, idiomes, tècnica, evolució física, temes transversals...) podríem fer un llistat enorme...i espere que aquesta reflexió personal puga arribar a tindre efecte en la nostra terra. Ho tire en falta. Per a aquells que pensen és impossible, que es perdre el temps, dir-los que ja podem trobar exemples en Euskadi, en Catalunya, tambén en Madrid, menys i molt més petits a València.
Us deixe un parell d'enllaços perquè vegeu ón arriba la veu. El primer d'ells és a Tallin (Estònia) 20.000 cantaires i més de 100.000 persones escoltant. Un estadi!!! És la festa del cant. Des de fa anys té lloc un dia nacional. Canten un 'Sanctus' d'una senzilla misa escrita per un compositor del país, Urmas Sisask. Altre món. La veritat...
El segon és a Osaka (Japó), amb simultaneitat en diferents llocs de tot el pais, dedicat especialment a la memòria de les víctimes del Tsunami desastrós de 2011. Vegeu, per favor, la direcció i passió del director Yutaka Sado amb un cor de més de 10000 cantants fent 'l'Oda a l'alegria' de Beethoven. És indescriptible. http://www.youtube.com/watch?v=xBlQZyTF_LY

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Associacions i Federacions Corals de Xiquets

Hola! Açí deixe un llistat de federacions i associacions que treballen pel món coral dels xiquets. És molt interessant veure aquestos enllaços (deixe només cinc) ja que podeu trobar material, (partitures, música, videos, etc.) informació sobre cursets i seminaris, així com moltes més coses per aplicar al vostre grup.
http://www.anca.org.au/wa-choirs 
http://www.amj-musik.de/module.php5?am=7&fid=7&ident=2&mod=vorlagen

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Les possibilitats de l'escola...


Hola. Avui he tingut una petita discusió amb el tema de les retallades per la crisi.
Evidentment xerravem amb diferents punts de vista, fins que hem arribat a una discusió. Extens d'explicar. Però sí deixe una petita reflexió per als que dubten les possibilitats de fer música coral a una escola pública...
Sí, ja sé que el nivell podria estar molt més alt però la dificultat, coneixent l'obra, és mitja-alta. O siga que chapeau! Una preciosa composició del mestre Escalada, un argentí amb un catàleg molt molt interessant. Disfruteu!
 

La veu del docent a l'aula

Ja que estem parlant de recursos per a l'aula, sembla imprescindible fixar com a premisa la formació de la veu del docent. Si tenim en compte que el seu instrument és esencial al procés d'ensenyament-aprenentatge, cal fer una crida perquè els professionals siguen conscients de la importància de la veu, no només per a cantaires, per a mestres i professors de música, sino per a tots.
Us deixe alguns enllaços interessants:

http://www.efdeportes.com/efd139/cuidado-de-la-voz-en-los-docentes.htm